La condició d’administrador de fet en principi no inclou els apoderats. Però es podria equiparar si s’actua com a tal…

L’administrador de fet és aquella persona que, tot i no ocupar formalment el càrrec d’administrador, és qui dirigeix efectivament la societat. Aquesta figura sol actuar a l’ombra, substituint o controlant els administradors “oficials” (els que apareixen com a tals), i en la majoria dels casos és l’únic que es relaciona amb clients, proveïdors, assessors, etc., en nom de l’empresa. Això és important perquè, a efectes de responsabilitat, la llei permet que aquells que actuïn d’aquesta manera siguin considerats administradors reals, encara que no ocupin formalment el càrrec.

Segons la llei, es consideren administradors de fet les persones següents:

  • Els que exerceixin funcions pròpies de l’administrador sense ser-ho, bé actuant en nom propi i creant aparença d’administrador, o bé instruint els administradors “formals” (o de dret) de la societat.
  • Els que hagin estat nomenats administradors de manera irregular o que hagin estat correctament nomenats en el seu dia i, tot i haver caducat el nomenament, continuïn exercint el càrrec, sense preocupar-se de regularitzar la seva situació o dimitir.

D’altra banda, totes les sentències que tracten aquest assumpte coincideixen que, per ser considerat administrador de fet, ha d’haver-hi continuïtat en aquesta actuació irregular; per tant, solen parlar d’activitat sistemàtica. És a dir, si algú pren oportunament una decisió pròpia de l’administrador, això no el converteix en un “administrador de facto”, tot i que l’acte pot ser nul i fins i tot pot ser-ne considerat responsable.

 

Podria ser-ho un apoderat?

De vegades, a l’administrador de fet se li atorguen poders a favor seu, però això no és imprescindible: la responsabilitat se li pot imputar independentment de si té poders o no. No obstant això, si un apoderat duu a terme les tasques pròpies de l’administrador de manera sistemàtica i amb plena autonomia de decisió, es pot considerar un administrador de fet i es poden depurar les responsabilitats contra ell. No per la seva condició d’apoderat, sinó per la seva actuació a l’empresa.

Per tant, a l’hora d’actuar com a apoderat, cal atenir-se al contingut dels poders, sense extralimitar-se. I si hi ha facultats genèriques més pròpies de l’administrador, és millor deixar constància per escrit de com s’ha pres la decisió de dur a terme les accions per part de l’administrador (qui ordena a l’apoderat que les executi) o, almenys, que se l’ha informat immediatament (per exemple, amb un correu electrònic). Això eliminarà qualsevol argument per considerar la persona com a administrador de fet.

Els nostres assessors estudiaran el vostre cas i us informaran de fins on podeu arribar com a apoderat per no ser considerat administrador de fet.