Encara que se sol associar el concepte de consumidor a les persones físiques, això no sempre és així, ja que algunes persones jurídiques poden ser considerades consumidores.
- A les persones físiques que actuen amb un propòsit aliè a la seva activitat comercial, empresarial, ofici o professió. Per tant, cal complir dos requisits: ser persona física i obrar en un àmbit aliè al professional o al mercantil.
- A les persones jurídiques que actuïn sense ànim de lucre en un àmbit aliè a una activitat comercial o empresarial. Per tant, s’exigeixen tres requisits: ser persona jurídica, actuar en un àmbit aliè a l’empresarial o al comercial i fer-ho sense ànim de lucre (és a dir, sense obtenir un rendiment econòmic).
La condició de consumidor atorga un estatus privilegiat que protegeix de les clàusules del contracte que es puguin considerar abusives, és a dir, les que causin un desequilibri important entre els drets i les obligacions de les parts. Així mateix, confereix al consumidor drets d’informació, desistiment i garanties sobre els serveis i els productes adquirits diferents dels que es tenen en les relacions comercials entre empresaris. Per exemple, un consumidor pot tenir dret a resoldre el contracte si no se li informa de manera clara i precisa de les condicions; pot tenir dret a ser indemnitzat; els terminis de desistiment són majors i, de vegades, no requereixen justificació…
En casos de controvèrsia sobre si una persona física o jurídica actua en qualitat de consumidor en un determinat contracte, els tribunals han acabat decidint i establint les bases per establir aquesta distinció; així, per exemple:
- Quan una persona física avala un préstec de l’empresa del seu cònjuge: els tribunals consideren consumidors els avaladors si no s’acredita que hi ha una relació laboral, participació o cap càrrec a la societat. D’aquesta manera, l’avalador podria al·legar ser consumidor, però la societat no.
- Comunitats de propietaris: els jutjats consideren que són consumidors quan contracten béns i serveis com a destinataris finals. Per exemple, en la contractació de serveis comuns, com ara el contracte de manteniment de l’ascensor.
- Si una persona física compra, de forma assídua, béns immobles per revendre’ls: quan l’activitat es fa amb freqüència, els tribunals consideren que és una activitat professional o empresarial. Per tant, encara que aquesta persona no estigui donada d’alta com a autònoma o no consti que desenvolupa una activitat comercial, no serà considerada com a consumidora.
Els nostres assessors li informaran sobre la condició de consumidors o no de les persones amb les quals vostè mantingui relacions comercials i sobre les especials consideracions que haurà de tenir cap a ells en cada cas.
